Escriure la vida i la mort

Escriure la vida i la mort. Funció i sentit de l’alquímia poètica en el món actual. Lleida: Pagès, 2012. 268 pàg.

escriure_la_vida_i_la_mort

La poesia continua essent una de les formes artístiques més qüestionades i incompreses. Per què poesia en temps de misèria? Per què poesia en temps de guerra? Per què poesia en temps de crim? Per què poesia en temps de crisi? El present assaig contesta aquestes demandes presentant la poesia com una forma d’escriptura que il•lumina l’existència humana mitjançant uns usos lingüístics especials capaços d’escriure la vida i la mort, totes les experiències aparentment inexpressables. Per això la poesia ha estat tradicionalment identificada amb l’alquímia. Se l’ha convertit en l’art de transformar una matèria bruta —la vida inconscient i fugaç, la llengua comuna— en or —el coneixement perdurable només possible en una llengua sempre rediviva. Partint d’aquesta associació entre poesia i alquímia, Escriure la vida i la mort proposa un recorregut pel món de la poesia en cinc capítols titulats, respectivament, «Vida», «Amor», «Mort», «Llenguatges» i «Poesia». S’hi llegeix la poesia com a art capaç d’expressar les experiències bàsiques de l’existència humana —«vida», «amor» i «mort»— a través d’uns «llenguatges» sempre renovats dels quals emergeix l’or que és la «poesia» —vida expressada, coneixement il•luminador. Es mostra així que, encara avui, en un món que li és advers, la poesia és necessària per tal de conèixer-nos, donar sentit a la nostra experiència i construir un món millor.


SUMARI

Entrada

Vida
Amor
Mort
Llenguatges
Poesia

Sortida

Altres camins per comprendre