Poesia catalana de la postmodernitat

Una de les definicions més acceptades del terme «postmodernitat» és la que el considera el nom d’un període històric, aquell que segueix el de la modernitat. Si la societat sorgida de la revolució industrial va produir una cultura moderna, la transformació d’aquella en una societat postindustrial donà lloc a una cultura postmoderna. És la pròpia d’Occident des dels anys seixanta del segle XX. Els seus principals condicionants han estat: l’aparició de nous costums de producció i consum cultural, l’augment infinit de l’emissió d’informació i la desintegració de les estructures que permeten articular-la en relats representatius socialment compartits. Aquesta nova situació històrica ha condicionat diversos aspectes de la literatura que s’ha produït durant l’època postmoderna, que ocupa aproximadament els anys que van de la dècada de 1960 a l’actualitat. En funció de la durada d’aquest curs, analitzarem:

1. La nova situació de la poesia en la societat postmoderna.

2. Els canvis en els processos de producció i consum de poesia que s’han produït en les darreres dècades.

3. La influència de les noves tecnologies en la creació i difusió de poesia.

4. La producció poètica concreta d’escriptors com Pere Gimferrer, Francesc Parcerisas, Narcís Comadira, Feliu Formosa, Carles Hac Mor, Enric Casasses, Joan Navarro, Víctor Sunyol, Antoni Clapés i altres.

Anuncis