Introducció a la poesia de Josep Carner

INTRODUCCIÓ A LA POESIA DE JOSEP CARNER: L’ÈPOCA D’AUQUES I VENTALLS I DE LA PARAULA EN EL VENT

Carner

L’any 1914 és probablement l’any més important de la història de la poesia catalana. El mes de gener Josep Carner va publicar Auques i Ventalls i el mes de juny La paraula en el vent. Aquest darrer s’obria amb un pròleg en què l’autor declarava explícitament la voluntat de posicionar-se «a favor de la poesia lírica», que, en el context d’«epopeies urbanes o folklòriques del dia que fan gloriosa la nostra literatura catalana» representava una proposta nova completament diferent. Era la proposta amb què es tancava definitivament un cicle de la poesia catalana i se n’obria un altre. Quedaven enrere les «epopeies urbanes o folklòriques». Eren glorioses, sí, però vinculaven la poesia a qüestions extraliteràries, com la situació històrica de la ciutat, la narrativa, la creació de referents col•lectius o l’estat de la cultuAuquesVentallsra popular. Auques i Ventalls no deixava de ser una d’aquestes epopeies. Molt peculiar, perquè era un llibre escrit pel mateix poeta dparaulaenelventLa paraula en el vent, però que no va voler-lo convertir en una obra plenament lírica: és un llibre que mira la poesia del passat, la poesia que s’havia fet fins aleshores a Catalunya, des d’un nou punt de vista. En canvi, La paraula en el vent se situava de ple en un present deslliurat de tot el que no hi fos autonomia poètica. Feia una aposta per la poesia lírica, la menys tributària de les contingències, la més autònoma, la més específicament poètica, la més pura: la més moderna. Analitzarem aquests dos llibres en relació als camins poètics que tancaren per sempre més i els que obriren per al futur de la poesia catalana. Els nous camins apuntats per La paraula en el vent foren els que van seguir tant l’obra posterior de Carner com els grans poetes catalans moderns: Carles Riba, Joaquim Folguera, Marià Manent, J. V. Foix, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Vinyoli o Joan Teixidor.

Anuncis